Els humans patim. I ho fem de diverses formes: a través de la presentació de símptomes psíquics (com ansietat, depressió, estrès, addiccions, perversions, trastorns alimentaris, sexuals) o símptomes corporals (com tensió, dolor, malalties); en forma de malestars (com culpa, solitud, desvaloració, odi, gelosia, enveja, venjança, destrucció, competitivitat); presentant conflictes relacionals als quals no trobem solució o patint crisis existencials que no ens permeten trobar el sentit de la vida.

El patiment és fruit de les nostres adaptacions mitjançant la utilització quasi permanent i majoritàriament inconscient de mecanismes de defensa que formen la nostra forma de ser, la nostra estructura de caràcter (els nostres valors, creences, manies, hàbits, conductes, moviments, ideals…, tot allò que ens defineix). Aquest funcionament, que vàrem crear per a protegir-nos i adaptar-nos a un entorn hostil durant el nostre desenvolupament, ara ens limita i ens fa perdre el contacte amb nosaltres mateixos…